paraules llibertàries

Agost 27, 2011

El pacte de l’Euro: neoliberalisme d’urgència

Filed under: Economia,Món,Política — paraulesllibertaries @ 8:48 pm

En el següent text pretenem aportar una breu explicació de les mesures i programes que des de la Unió Europea s’han posat en marxa recentment amb l’excusa de combatre l’actual crisi econòmica i social. Es tracta de desfer aquests plans d’actuació, traduir-los al nostre llenguatge i fer una valoració del mateixos.

Amb el pretexte de la crisi actual es tornen a defensar, des dels centres del poder polític europeu i des dels púlpits de creació d’opinió, les reformes, les polítiques econòmiques i els arguments aplicats en els últims decennis. Reformes del mercat laboral, retalls en els sistemes de pensions, reducció de les despeses socials, privatització d’empreses i, en general, una regulació de les economies que afavoreix a les capes més riques de la societat i als països més rics. En fi, aquella cantarella que tant em escoltat els últims trenta anys.

Les veritables causes i dimensions de les crisis s’ignoren, perquè de tenir-les en compte es conduirien a un radical replantejament de l’economia convencional i de la societat mateixa. El capitalisme no només ens ha ens ha conduït a aquesta crisi econòmica, si no que estem també front a una crisi ecològica i social de dimensions gegantines.

Les pròpies idees de producció, consum i creixement econòmic de la teoria econòmica convencional ens han portat aquesta veritable crisi del sistema. Però es prefereix fer veure que l’actual crisi no va més enllà dels desequilibris generats per uns quants especuladors més avariciosos del normal i d’uns quants errors en els mecanismes de supervisió i regulació. I, evidentment, tot adobat amb la idea culpabilitzadora de que les poblacions han viscut per sobre de les seves possibilitats i ara els toca pagar els excessos.

Veurem de quines mesures estem parlant, quins objectius es persegueixen i quines reformes concretes han produït i produiran. Ens ajustarem als propis textos emesos pel Consell Europeu, el Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya. Finalment aportarem una valoració crítica. 

 

 

Cliqueu aquí per saber-ne més.

Març 6, 2011

Mike Prysner ex-soldat nord-americà

Filed under: Economia,Món,Opinió,Política — paraulesllibertaries @ 10:54 am

Mike Prysner, un ex-soldat Nord-americà, ens parla des de la seva experiència combatent a l’Iraq i com aquest alliberament del poble iraquià que se’ns va vendre era una farsa, els verdaders enemics del poble son aquells que ens fan combatre entre nosaltres. Com algú va dir, a les guerres es maten persones que no es coneixen ni tenen cap problema entre ells per que altres que si es coneixen solucionin els  problemes que tenen.

febrer 3, 2011

Eines per entendre la crisi

Filed under: Economia — paraulesllibertaries @ 3:12 pm

La crisis financiera. Guia para entenderla y explicarla” és un llibre escrit per Juan Torres López, catedràtic d’Economia Aplicada del Departament de Teoria Econòmica i Economia Política de la Universitat de Sevilla, amb la col.laboració d’Alberto Garzón Espinosa, llicenciat en Economia per la Universitat de Màlaga, on s’explica les raons que ens han portat a desembocar en aquesta crisi salvatge que ens afecta tant durament a la classe treballadora.

La gran importància d’aquesta obra és la senzillesa i simplicitat de les paraules emprades, amb un vocabulari de fàcil comprensió per aquells que no estiguin acostumats a les paraules tècniques usades en economia.

Així dons tenim a les nostres mans una gran eina per entendre el que, com, qui i quan d’aquesta greu crisi econòmica que està fent estralls a les nostres vides.

Cliqueu aquí i descarregueu el llibre directament.

Aquí va, a forma de tast, la introducció:

La crisis que estamos viviendo es la más seria del último siglo. El capitalismo basura de la especulación financiera generalizada ha hecho saltar por los aires el empleo y la estabilidad macroeconómica, ya de por sí precarios en los últimos años de predominio neoliberal.

Los dirigentes políticos no tienen alternativas, los banqueros (verdaderos y directos causantes de la crisis) tratan de evadir sus responsabilidades mientras utilizan las billonarias ayudas que reciben de los estados para sanear en la medida en que pueden sus balances.  Los ciudadanos asisten perplejos al aumento vertiginoso del desempleo, a las quiebras de empresas y al incremento de la deuda.

Y, mientras tanto, las izquierdas permanecen prácticamente ausentes.  Unas, silenciosas por torpeza o complicidad. Otras, silenciadas porque no han sido capaces de empoderar a los ciudadanos. Y todas, divididas, confusas y sin ser capaces de tomar con firmeza la iniciativa para informar, formar y movilizar a los millones de personas que cargan los efectos de la crisis sobre sus espaldas.

Esto ocurre en gran parte porque las izquierdas han descuidado en los últimos decenios la práctica unitaria y la formación y el diseño de alternativas capaces de aglutinar a los movimientos sociales, a las organizaciones, sindicatos, partidos y personas individuales en una gran oleada de rebeldía y respuesta al neoliberalismo.

Los perjudicados de todo esto son los millones de trabajadores y desempleados, mujeres y hombres desamparados que, sin representación político social y fragmentados, no pueden enfrentar al dominio neoliberal más que su resignación, frustración y sufrimiento.

La tarea que tienen por delante las izquierdas no es poca ni fácil. Pero si hay algo que está claro es que hay que empezar por analizar con rigor la situación, por denunciar sin descanso lo que está ocurriendo y por ofrecer a la sociedad alternativas que se puedan tocar con la mano, que no solo sean cantinelas ni el recurso al viejo nominalismo que a nada conduce.

Esta última convicción es la que nos ha llevado a participar en docenas de charlas, seminarios de formación y reuniones de todo tipo en los últimos meses.

Tenemos la seguridad de que la crisis económica que estamos sufriendo es un hito histórico que la izquierda debería aprovechar para mostrar a los ciudadanos que la acumulación que es capaz de generar el capitalismo no es sino un gran fiasco, un fraude, una vía sin retorno, un callejón sin salida, una quimera que lleva justamente a donde estamos, a la debacle financiera y a la crisis global.

En estos momentos en que la especulación financiera ha abierto las carnes del capitalismo, las organizaciones de la izquierda, de todas sus sensibilidades y corrientes, deberían convertirse en redes globales de denuncia y sus militantes y afiliados en los granos de arena que fuesen mostrando por doquier lo que está pasando, que enseñaran a los ciudadanos lo que han hecho los bancos con su dinero, el apoyo que los bancos centrales y los gobiernos han prestado a los especuladores multimillonarios que han provocado la crisis y, en fin, que le ofrecieran las medidas alternativas que hay que tomar sin dilación para evitar que todo se vaya derrumbando poco a poco.

Este pequeño libro es una modesta contribución a esta denuncia.  No podemos ir a más sitios a explicar lo que está ocurriendo y creemos que lo oportuno era proporcionar esta guía para entender y explicar la crisis.

El libro resume un texto más amplio y documentado sobre la crisis y sus alternativas de los mismos autores que publicará Editorial Icaria. Esta edición resumida está concebido como una guía sencilla para entender los hechos y principios más importantes y que nos parecen esenciales para explicar la crisis, para hacerla comprensible económica y políticamente. Pretende ser una especie de prontuario para la acción y la movilización que movimientos sociales como ATTAC tratan de promover contra la injusticia global que lleva consigo el capitalismo financiero.

Es un textobreve que quiere servir para que otras muchas personas puedan seguir la cadena de concienciación y denuncia para prolongarla hacia todas las latitudes, para que no quede ni un vecino, ni un conciudadano de cada uno de nosotros a quien no le hayamos explicado el robo gigantesco que han perpetrado los bancos y los financieros, los costes humanos terribles que tiene la especulación, y la criminal alternativa que consiste en rescatar con billones de euros a los que han causado la crisis mientras que se niega un puñado de miles para evitar que cada día se sigan muriendo de hambre más de 25.000 personas y más de 6.000 por falta de agua en todo el mundo.

Ojalá sea útil y contribuya a generar las olas de rebeldía y denuncia necesarias para hacer posible otro mundo más justo y humano”.

Sevilla y Madrid, febrero de 2009

febrer 2, 2011

Inversió militar espanyola per al 2011

Filed under: Economia — paraulesllibertaries @ 4:46 pm

El Centre d’Estudis per la Pau JMDelàs ha publicat aquest mes de gener, com cada any, un informe titulat “La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi, on queden ben clares les preferències del govern espanyol en la inversió dels diners recaptats amb els nostres impostos.

Les xifres recopilades pels autors de l’informe, Pere Ortega i Xavier Bohigas, son aclaridores.

La tendència dels pressupostos generals de l’estat en els darrers anys han estat clarament a la baixa, però d’una forma desigual, en quan als diners que es destinen a cada ministeri. Així dons, i segons el govern, la despesa del ministeri de defensa es redueix en un 7% respecte l’any 2010, quedant en uns 8.560 milions €, però segons aquest informe que té en compte tota una sèrie de partides militars que hi ha en altres ministeris, la despesa per al 2011 ascendiria a uns 17.244 milions €. Aquesta desorbitada xifra, encara ho és més quan la comparem amb altres ministeris com el de justícia amb 1.801,37 milions €, el ministeri d’educació amb 2.996,33 milions €, el de cultura amb 839, 31 milions € o el de sanitat, política social i igualtat amb 776,29 milions €.

En l’actual context de crisi, el que seria més lògic que fes un govern, amb els consecuents pocs recursos disponibles i la gran quantitat de deute públic, seria fer una optimització dels diners públics en aquelles eines que aconseguissin una reducció de l’atur i suposessin una ajuda social directa a les persones més necessitades, sobretot tenim en compte que a tots els problemes actuals s’han sumat els problemes “històrics” que sembla que cap govern ha sabut solucionar.

Podem entendre que al govern d’aquest país l’importa més comprar metralladores, tancs, míssils o fragates militars que invertir en habitatges de protecció oficial, posar més professionals sanitaris per reduir les llistes d’espera, construir més escoles o fomentar el treball per reduir la gran quantitat d’aturats.

Llavors jo us faig una pregunta: un estat que es preocupa per les grans empreses i els mercats financers i oblida per complet el poble, per a què el volem?


Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.