En aquest vídeo podreu veure una ” lliçó ” de democràcia a càrrec d’una de les persones que es presenten als nostres ajuntaments. No calen comentaris.
Si coneixeu algun altre cas similar a aquest no dubteu en col.laborar i feu-nos-lo arribar
Mai 26, 2011
Els ” demòcrates ” que tenim
Mai 19, 2011
MANIFEST ‘DEMOCRÀCIA REAL JA’
Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca al matí per estudiar, per treballar o per buscar feina, gent que té família i amics. Gent que treballa durament cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, altres més conservadors. Uns creients, altres no. Uns tenim ideologies ben definides, altres ens considerem apolítics… Però tots estem preocupats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant. Per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… Per la indefensió del ciutadà corrent.
Aquesta situació ens fa mal a tots diàriament. Però si tots ens unim, la podem canviar. És hora de posar-se en moviment, hora de construir entre tots una societat millor. Per això sostenim fermament el següent:
Les prioritats de tota societat avançada han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Existeixen uns drets bàsics que haurien d’estar coberts en aquestes societats: dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal, i dret al consum dels béns necessaris per a una vida sana i feliç.
L’actual funcionament del nostre sistema econòmic i governamental no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat. La democràcia parteix del poble (demos=poble; cràcia=govern) així que el govern ha de ser del poble. No obstant, en aquest país la majoria de la classe política ni tan sols ens escolta. Les seves funcions haurien de ser la de portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant vies directes i procurant el màxim benefici per al gruix de la societat, no la d’enriquir-se i progressar a costa nostra, atenent només els dictats dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder a través d’una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE.
L’ànsia i l’acumulació de poder en uns quants genera desigualtat, crispació i injustícia, cosa que condueix a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinària social en una espiral que es consumeix a si mateixa enriquint uns quants i sumint en la pobresa i l’escassetat la resta. Fins al col·lapse.
La voluntat i el fi del sistema és l’acumulació de diners, primant-ho per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat. Malgastant recursos, destruint el planeta, generant desocupació i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que no sap ni quines són les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria, ja que nosaltres movem el món. Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai redunda en benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i les carències que tots patim. És necessària una Revolució Ètica. Hem posat els diners per sobre de l’Ésser Humà i hem de posar-los al nostre servei. Som persones, no productes del mercat. No sóc només el que compro, per què ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això anterior, estic indignat.
Crec que ho puc canviar.
Crec que puc ajudar.
Sé que units ho podem fer.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.
Mai 13, 2011
Col·lectivament ho fem possible
Sembla mentida que no haguem trobat la molt necessària solució a aquest problema global que és la contaminació dels nostres medis de transport i els preocupants nivells que està assolint. No m’agraden els cotxes, però a la ciutat, per desgracia, ja ens hem resignat a viure’n envoltats. Sovint oblidem que usant-los, enverinem l’aire que respirem.
Ara bé, la reflexió que avui deixo sobre la taula ha sorgit mirant al cel i no pas a terra, per on circulem inconcients amb els ulls a l’asfalt i les mans al volant. I és que sobre els nostres caps hi ha un altre transit massiu que no para de créixer, també molt contaminant, i és el d’aeronaus. Pugen i baixen frenèticament movent-nos encara més ràpid i més lluny que els seus anàlegs terrestres. Això si, tot i ser més sofisticats, no es lliuren d’embrutar encara més el nostre ja malmès entorn per pocs que, de moment, puguin semblar.
Dióxid de carboni en un 70%, òxids de nitrogen i de sofre, sutge, i vapor d’aigua són algunes de les moltes particules que, llegeixo, emeten els avions. L’empresa terrapass, dedicada a reduir els efectes nocius de l’activitat d’altres empreses per millorar-ne la imatge i fer-les més competitives, a la seva web (www.terrapass.com), ens ofereix una èina per calcular la nostra empremta ecològica en qualsevol trajecte que sel·leccionem. Un vol Barcelona — London d’anada i tornada, per exemple, genera per persona aproximadament 293 kilograms de CO2 durant els 2.307 kilòmetres que recorre l’avió (la majoria dels models ja tenen més de 100 places). Però com si les decenes de tones de gasos tòxics no fossin suficient, a més, els motors, generen tot sovint esteles de condensació, també anomenades “contrails” (abreviatura de l’expressió en anglès “condensation trails”), que és fan visibles als nostres cels. M’ha cridat l’atenció la seva naturalesa i amb intenció d’informar-me’n, he anat llegint per intentar conèixer-los millor.
Aquest fenomen és degut al vapor d’aigua que surt dels reactors, que és un subproducte de la combustió del combustible d’aviació, que s’emet a l’atmosfera on es condensa formant micro-gotes quan els avions volen a unes determinades alçades i l’aire és especialment fred. Això fa que les micro-gotes es congelin fent-se visibles. Després de formar-se, el seu comportament depèn força de les condicions atmosfèriques, principalment temperatura i humitat, i pot variar notablement. No obstant, sembla que últimament la seva durada s’ha allargat notablement. Recordant el cel de la meva infantesa i adolescència m’adono que aquest fenomen ha esdevingut massiu durant els últims anys i he presenciat un progressiu emblanquiment del cel sobre les nostres ciutats com mai havia vist abans.
Quina és la causa de que les esteles de condensació acabin formant prims núvols que s’escampen durant hores mentre cubreixen grans extensions del cel? Quines condicions meteorològiques han canviat i ho fan possible? I després de multitud d’avions passant durant tot el dia, i de cels coberts amb núvols formats per les seves esteles, quins efectes pot tenir això sobre el clima? I sobre la salut de les persones? Seguir buscant hauria de ser el millor per contestar alguna d’aquestes preguntes.
Qui busca troba, diem, i jo el que he trobat és un munt de dubtes i controvèrsia, especialment a la xarxa, on cada cop hi ha més gent que dubta d’allò que veu i li expliquen. Pàgines dels últims 10 anys aproximadament, confirmant que més gent ha observat, com jo, la proliferació d’aquest fenomen. Un autèntic mar de webs, principalment dels estats units i de països europeus, barallen multitud d’hipòtesis, algunes d’allò més alarmants. Unes parlen de programes destinats a modificar el clima. Algunes que s’intenta aturar l’escalfament global mitjançant l’us d’esteles de condensació. D’altres asseguren que és un programa de fumigació massiva de la població. Fins i tot hi ha webs de persones que, a títol personal, asseguren haver recollit mostres d’aquests suposats agents químics i haver-ne identificat alguns. Apareixen doncs, després d’hores de lectura, moltes noves, inevitables i necessàries preguntes que aparentment no serà fàcil contestar.
Però alerta, no caiguem en creure innocentment tot el que llegim o en descartar-ho perquè no ho creiem possible. El temps ja posarà cada teoria al seu lloc. Això si, mentrestant haurem de seguir convivint amb cotxes i avions, que ja sabem que ens enverinen, o amb les centrals nuclears, d’una perillositat que ja molt pocs qüestionen.
I és que, en el fons, el més preocupant de tot és que en aquests temps que estem vivint, si un fa un cop d’ull a l’historia i l’estat de la humanitat, cap fantasia dis-tòpica, per retorçada que sigui, sembla ja impossible.
Això si, recordem que som nosaltres, col·lectivament, amb els nostres actes cotidians, els que la fem possible.
Documental de Discovery Chanel sobre esteles de condensació i esteles químiques.
paraules llibertàries 