El reactor fusionat de Fukushima és igual que el de Garoña.
Dels sis reactors en actiu de la central de Fukushima-Daiichi, el número u, el més antic, ha estat el més afectat i el primer en patir la fusió del nucli. Aquest reactor BWR de 450 MW de potencia és idèntic al reactor de la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos, tant en al seva construcció interna com en el seu edifici de contenció. De fet es varen construir al mateix temps i es varen inaugurar amb mesos de diferència.
No és casual, per tant, que hagi estat precisament aquest reactor, i no un altre, el que ha sofert els majors danys i el que ha provocat una radiació de més de 5 Sievert, 100 vegades més que la permesa per a una persona en un any.
El disseny d’aquestes velles centrals BWR de General Electric presenta un edifici de contenció de dimensions menors de les necessàries, per qüestions purament econòmiques. Això provoca que , en casos d’emergència com aquest, l’hidrogen produït en les barres de zircaloy que contenen el combustible surti a l’interior de l’edifici en altes concentracions, per l’escàs volum. Al trobar-se amb l’oxigen de l’aire, a pressió inferior a l’atmosfèrica, però en concentració suficient, produeix una reacció altament exotèrmica.
L’objectiu dels operaris de la central de Daiichi és controlar l’excés de pressió i evitar l’explosió que provocaria el trencament de l’edifici de contenció, el que provocaria un desastre similar al de Xernobil. Per això estan fent l’únic que es pot fer en aquests casos, alliberar periòdicament a l’atmosfera els gasos acumulats. Però al fer-ho s’allibera també material radioactiu, inherent al funcionament d’una central nuclear, el que ha provocat aquesta radiació tan extremadament gran a l’exterior.
Es necessari assenyalar aquí que s’està evacuant una zona a 25 quilòmetres de distancia de la central, el que contrasta amb la distancia de 10 quilòmetres que es contempla en els plans d’evacuació de les zones nuclears a Espanya.
També és important el paper que està jugant la refrigeració amb aigua del mar. Es l’única forma, prevista en les especificacions d’aquests tipus de centrals situades a la costa, de contenir la temperatura del reactor quan el circuit primari està fora de servei, com en aquest cas. Però quan ocorren catàstrofes com aquesta, la mateixa aigua pot no ser suficient i és necessari canviar-la. Són milions de litres d’aigua altament radioactiva, que en cas de que el volum necessari sigui molt alt, i aquest cas ho és, no trobaran cap recipient amb capacitat suficient.
Amb tot, donant per suposat que els professionals nuclears japonesos estan fent tot el possible per impedir una fusió del nucli que provocaria una catàstrofe similar a la de la central nuclear russa al 1986, en el millor dels casos hi haurà un escapament de material radioactiu a l’aire i al mar de proporcions gegantines.
Per a Ecologistas en Acción, el que ha passat ha de servir de reflexió a tots els que aposten per l’energia nuclear. Segueix pensant el PP a concedir deu anys més a la central de Garoña? Segueix pensant el ministre d’indústria en treure-li de sobre a les centrals nuclears el seu major problema, el dels residus, construint un magatzem temporal centralitzat, per allargar-lis la vida?
En un altre ordre de coses, l’organització ecologista ha decidit convocar mobilitzacions en els propers dies, amb la fi de conscienciar a la societat de que el que ha passat al Japó no és un fet aïllat. Les causes que poden provocar un desastre nuclear són moltes, entre elles un terratrèmol, però l’única forma de evitar desastres com aquest és eliminar un perill innecessari que deixa un llegat inadmissible a les generacions futures.