El proper 27 gener, el sindicat anarquista CGT ha convocat a tots el treballadors i treballadores a una vaga general per protestar contra la retallada de les pensions. Aquesta convocatòria està recolzada per CNT de Catalunya, COS (Coordinadora Obrera Sindical) i Solidaritat Obrera.
Però molts de vosaltres us estareu preguntant qui són “aquests” que convoquen i recolzen la convocatòria. Dons “aquests” son tot una sèrie de sindicats minoritaris que no volen asseure’s a negociar amb el govern cap retallada de pensions. Són la representació d’una part de la societat que no està disposada a quedar-se a casa i seguir veient com s’ens retallen els nostres drets com a treballadors.
En aquest país no només hi ha CCOO i UGT. La majoria de la societat, quan pensa en sindicalisme, li venen al cap aquests dos sindicats majoritaris, que per molts rentats de cara, acaben en la ment de tots com els sindicats que només defensen els ajuts estatals i les seves hores sindicals com a delegats a les empreses. Així, darrera de les convocatòries de vages generals i negociacions de convenis amb les patronals, sempre queden amagats sindicats minoritaris que no surten mai a la llum i sempre acaben al mateix sac dels grans.
A aquests sindicats minoritaris, com és el cas de CGT, sempre se’ls ha titllat de tenir poc coratge, poca força i anar sempre a remolc dels grans.
Dons aquest cop no és així. Aquesta vegada han donat un cop de puny a la taula i en aquest moments de tanta por i crispació a la quantitat d’agressions que patim la classe treballadora, els afiliats de base de CGT han estat valents (recordeu que CGT no te govern o “cap”, és un sindicat anarquista i totes les decisions són preses pels seus afiliats en assemblea) i han decidit fer front al govern, als sindicats “grocs” i al seu intent de reforma de les pensions i lluitar pel que és nostre.
Sobretot si entenem i deixem clar que aquesta reforma de les pensions és un intent emmascarat de privatització de les pensions. En cap cas el sistema públic de pensions està en perill, no us deixeu enganyar. Dades com que la productivitat laboral ha augmentat un 77% en els últims 20 anys, valorar que tot i la reducció de cotitzants un treballador actual produeix 9 vegades més que abans i així d’aquí a 40 anys amb la meitat de treballadors per pensionista és bastant probable que el sistema de pensions pugui mantenir-se perfectament, dóna ha entendre que l’afirmació que el sistema de pensions està en perill és, si més no, agosarada. Amb tot això hem de tenir molt clar que aquesta retallada a la Seguretat Social es fa en el país en que la mitjana de les pensions contributives es només del 68% de la mitjana de la UE, el 71’75% dels pensionistes rep una nòmina inferior a 1000 €, que el 58’5% rep nòmines inferiors a 600 €, no arribant així al salari mínim interprofessional o que la despesa en pensions a l’estat espanyol es del 9% del PIB quan a l’Europa dels 15 és del 12%… No són dades gaire engrescadores, oi?
Tot fa pensar en un moviment perfectament estudiat per part de la banca, que no prou satisfeta amb els més de 200.000 milions d’euros que ha rebut de l’estat en els dos darrers anys (penseu que si no fos per aquest diners, moltes entitats bancàries petites a dia d’avui ja haurien desaparegut) i que ara que no te l’ingrés de les hipoteques, ara vol que les pensions públiques desapareguin per obligar a tots els treballadors a tenir un pla de pensions privat.
És el moment de trencar amb els lligams del passat. És hora de mirar al nostre voltant i preguntar-nos si volem seguir per aquest camí o bé lluitar per deixar als nostres fills un món millor del que tenim nosaltres.
Pensem que totes les accions de cada dia són importants i que la nostre acció o passivitat sempre modifica el món que ens envolta. No dubteu que nosaltres tenim el poder real per aturar tot això (no oblidem que els rics ho són perquè nosaltres treballem) i ara és el moment de treballar cap a un món més just i solidari. Però si som passius, bancs, polítics, rics i lobbies (grups de pressió de grans empreses) faran el món a la seva mida i nosaltres estarem cada vegada més lligats, més enfonsats i més humiliats.
Per la nostre dignitat, per tots aquells que varen lluitar en el passat per aconseguir els drets que tenim avui, pels nostres fills: surt al carrer i crida amb totes les teves forces; perquè si no lluites no guanyes.
paraules llibertàries 